Definition
▶
excepcional
Un adjectiu que descriu alguna cosa que és excepcional, única o que destaca per la seva qualitat superior.
תואר שמתאר משהו שהוא יוצא דופן, ייחודי או שמבליט את איכותו הגבוהה.
▶
La seva actuació va ser excepcional i va impressionar a tots.
ההופעה שלה הייתה יוצאת דופן והרשימה את כולם.
▶
Aquest llibre és excepcional en la seva narrativa i estil.
הספר הזה יוצא דופן בנרטיב ובסגנון שלו.
▶
Té un talent excepcional per tocar el piano.
יש לו כישרון יוצא דופן לנגן בפסנתר.