Definition
▶
excepcional
Que és fora del comú, que destaca per la seva qualitat o excepció.
비범한, 질이나 예외로 인해 두드러지는 것을 의미합니다.
▶
La seva actuació va ser excepcional i va deixar a tots bocabadats.
그의 연기는 비범했고 모든 사람을 놀라게 했습니다.
▶
Hem tingut un any excepcional en termes de vendes.
우리는 판매 측면에서 비범한 해를 보냈습니다.
▶
El servei al client d'aquesta empresa és excepcional.
이 회사의 고객 서비스는 비범합니다.